xoves, 7 de abril de 2016

Los amantes (Vicent Andrés Estellés)



Los amantes

                                             La carn vol carn
                                             Ausiàs March


"NUN había en València amantes como nós.

Xabaces nos amábemos del riscar a la nueche.
Mientres la ropa estiendes recuérdolo dafechu.
Pasanon años, munchos; pasanon munches coses.
D'esmenu entá me garra aquel vientu o l'amor
y pel suelu rodamos ente abrazos y besos.
L'amor nun comprendemos como un amable vezu,
com un vezu pacíficu de cumplimientu y teles.
Esconsoña, d'esmenu, como un vieyu furacán,
y nos valta a los dos, nos xunta, nos emburria.
Yo naguaba, dacuando, pol amor educáu
y en marcha'l tocadiscos, besando neglixente,
agora en costín, llueu nel pendiente la oreya.
Bruscu y salvaxe ye l'amor esti de nueso,
tenemos la estrañeza amargo de la tierra,
d'andar a arrollicones ente besos y aruños.
¡Y qué queréis que faiga! Elemental, yá sé.
Inoramos Petrarca y mui bien d'otres coses.
Les Estances de Riba y de Bécquer les "Rimas".
Dempués, estingarraos en suelu comoquiera,
comprendemos ser bárbaros, y qu'eso nun debe ser,
que nun tamos na edá, y too eso y aquello.

Nun había en València amantes como nós,
desque amantes como nós pariénonse bien pocos."





Els amants

                                                    La carn vol carn 
                                                    Ausiàs March


"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."